dissabte, 29 de març de 2008

I si té raó, li don!

Un dia vaig tenir es gust de conèixer a un periodista de nom Dino, que fa feina as Diari Menorca, i sa veritat vaig veure que era un tiu molt simpàtic i que sa seva feina la fa molt bé. De llavors, cada dia me mir es diari i me mir ses seves cròniques, sigui del Jovent de bàsquet, de s'Alaior d'en Pere Vadell o simplement una columna d'opinió.
Seves són les ironies de Dr. Jenkyll i Mr. Hyde per definir cada part d'un partit de futbol o "entre los aromas de los farias y las 'herbetes dolçes'" entre molts d'exemples que podria posar estan plenes de simpatia, com el me va dir un dia, tu expliquem que jo hi posaré sa poesia.
Aquí teniu un exemple de ses ganes i sa il·lusió que posa en sa seva feina, Dino Gelabert-Petrus, un periodista!

dimecres, 26 de març de 2008

Aquesta si que ha estat bona ... ( i III)

L'altre dia a en Miquel Mariano, li van fer una entrevista per la ràdio a la Cadena SER Menorca i va comentar que hi hauria segona part del Verigut.

A vam que mos tindrà preparat en Miquelet de ca n'Aguedet. Una història amb sa guiri o una xurri d'Internet, qui sap! Uns frisen que arribi s'estiu, Sant Joan, Sant Martí, ... Pues jo vull saber que mos té preparat en Mariano. Per cert, amb s'americana i sa pajarita, just sembla en Torrebruno.

Aquesta si que ha estat bona ... (II)

Si vivim coses veurem, però més tost, ara resulta que un transsexual mascle es queda en cinta! Jo no és per res, però entre que una vídua deixa con hereter a un ca, en Rodolfo Chikilicuatre a Eurovisió, ara açò i demà que serà? que el Rey mos tornarà republicà o que en Rajoy impugnarà les eleccions generals? Cada dia podria ser el dia d'enganar o sigui dia 1 d'abril.

Enllaç a sa noticia
Un transexual varón se queda embarazado con la oposición de la comunidad médica

Aquesta si que ha estat bona ...

... ara resulta que segons una noticia del diari Marca el nostre veí mallorquí en Rafa Nadal i na Serenna Willians, que està per fer-li un favor, juguen o millor dit entrenen damunt una pista, no de gesta ni de terra, d'aigua! Bé vist lo vist, prest jugarem a bàsquet dins una pista de gel.

Enllaç a la noticia:
Nadal y Serena jugaron al tenis sobre el agua

dissabte, 22 de març de 2008

Dites des pobles de Menorca

A Alaior mostren sa panxa per un guixó.
A Ciutadella es cul no els hi quep dins sa barcella.
A Ciutadella es qui no és mascle és femella.
A Maó qui no és lladre és traïdor.
A Torret de merda en fan paret.
As Mercadal, mostren sa panxa per un ral.
As Mercadal són verros.
Al revés, com as Mercadal!
A ses Ferreries, panxa groga.
Els migjorns, són pataters.

Una glosa amb vàries respostes

Mestre Sebastià, escoltau
vós qui sou un homo entès:
quan vos donen un no-res,
per quin cap me l'agafau?

Resposta d'en Mestre Sebastià es cego
Parlant amb una bandua,
no acostum rallar costès:
quan me donen un no-res
jo l'agaf per onsevuia.

Resposta de Mestre Llepa d'Alaior
Per homo d'enteniment
no és gens mal de penetrar:
amb lo que agafés es vent
molt bé ho podràs agafar.

Resposta de Mestre Micolau des Migjorn Gran
Un no-res, sempre us l'he pres
per es cap que me'l donau

Porquetjades de sa viuda

Un homo va anar a cercar
perquè li matàs es porc;
i tengué tant mala sort
que amb dolent mestre topà;
sinó que ella s'hi mesclà,
jo no crec que ell l'hagués mort.
Es pobre animal guiscava
ajagut damunt es banc,
sense dar gota de sang,
i ell qui sempre fitorava,
i sa pobra viuda estava
allà amb so ribell davant.
Deixa aquí, jo el mataré,
que t'hi veig embarassat,
perquè veig amb claredat
que ets un dolent carnisser,
ja veig que mai ne surts bé
amb tants de tais que has provat.
Ses espatles li posà
plenes de ganivetades;
estaven tan taiucades,
va dir un que s'hi trobà,
que feren ses sobrassades
sense haver de capolar.
En el temps que el socorrava
també estigué embarassat,
a una banda cremat
i a s'altra que no pelava,
i sa dona s'exclamava;
amb dolent mestre he topat!
Diu: que voleu cap rodó?
Li diuen: no; feis mig cap.
I aquí estigué embarassat
pitjor que amb so matar-lo;
tant li costà taiar-lo
que feu malbé tot es cap.
Quan va haver-lo d'aixapar
aquí va engaltar un poc;
però jo ho repar, i trob
que no ho poria pesar;
un poc més aquí que allà,
tot ha de restar a un lloc.
Com lo va tenir aixapat,
llavor no trobar es budell;
i tothom s'enreia d'ell
com lo veien embarassat;
tot ho enganxa amb un braçat,
i toca dins es garbell.
Com sa freixura taià,
fonc una funció molt lletja;
va dixar el fel en es fetge,
que s'acostuma llevar;
en tantes com ne provà
per tot tingué mala petja.
Els llomillos i els ronyons,
que els deixà per darrer,
per això li trec cançons;
per donar-li instruccions
de quin modo s'ha de fer.
No es podrà queixar de mi;
encara que ho hagi glosat,
hi ha molta gent que ho sap
lo que se va succeir.
I ara ho vui deixar estar així,
per no se massa cansat.

Mestre Josep Vivó, segle XVI

S'octavilla del mestre Vivó

Un homo en els vuitanta anys
ha acabada s'alegria;
amb una crossa en ses mans,
no pot anar ja on voldria;
i si té cap fii o fia
ja el voldrien enterrar,
perquè troben que ja fa
més nosa que companyia.

Una cançó popular

Una dona em va cridar,
que en penes la coneixia,
i per mercè em demanà
que li festejàs sa filla.
Vostra fia encara és tendra,
no té edat de festejar;
en haver de menester gendre,
Déu ja vos l'enviarà.

Anaven i venien en el segle XVI

Una de les filles de mestre Vivó, na Paula, era glosadora com son pare. Un dia un glosador mallorquí, atret per la fama d'en Vivó, anà a ca seva, pregunta per ell i veient na Paula, li preguntà:

Vós que seríeu sa fia
de mestre Josep Vivó,
aquell qui té tremolor
i com dorm sempre somia?

resposta de na Paula Vivó:
Si el pobre té tremolor,
ell no se l'ha ocasionat,
ni desitja tenir-lo:
és Déu que li ha enviat.
I sí, som sa seva fia
per defensar-lo si perd,
que sap més ell quan somia
que vós quan estau despert.

dijous, 20 de març de 2008

Vols jugar a truc?

Aquí teniu una pàgina per jugar a truc. www.retruc.net una pàgina feta per mallorquins, que només t'hi has de registrar i començar a jugar. Però recorda que es juguen amb "es negres" o sigui amb totes ses cartes.

dilluns, 17 de març de 2008

Érase una vez una isla encantada ... Menorca


Aquí un enllaç per veure el vídeo en anglès. "Once upon a time there was beautiful island ..."

No és delicte!

Mirau per on a Espanya no és delicte emprar la xarxa inalàmbrica del veí per connectar-se a internet, segons reflexa una noticia, a on un expert en noves tecnologies dóna la seva opinió.

Enllaç a la notícia
En España no es delito utilizar la red inalámbrica del vecino para conectarse a internet

Urticaria acuagénica

Llegint una revista tant interessant com poderosa com és el “Pronto” he pogut saber que hi ha de tot tipus d’al•lèrgies, no només aquestes que ara surten per la primavera, com la del pol•len, hi una que es molt fotuda i tal vegada hi ha gent que ni siquiera sap que la té, aquells que no es dutxen mai, una al•lèrgia a l’aigua. Hi molts poc casos però hi ha i es veu que es sofreix tal dolor al contacte d’una simple gota d’aigua amb la pell que, després de menys d’un minut ja han de sortir d’una simple dutxa.

diumenge, 16 de març de 2008

Simplement un partit de bàsquet

Avui dematí as Pavelló des Mercadal, hem pogut veure un partit de bàsquet d'aquells que van afició. Nirvis, emoció i al final victòria. Avui puc dir que som viu per contar-ho, Déu meu, quins nirvis!!

dissabte, 15 de març de 2008

Escola de glosat

No se d'on ha sortit,
es fer escola de glosat,
estaria ben pensat,
si el que hi va té acudit,
quasi mai sol fer profit,
quan és un menjar forçat.

Avui hi ha molta gent de diversió,
per fer jornada completa,
els joves dins sa discoteca,
hi poden fer doble ració,
i els majors amb sa televisió,
s'hi dormen qualque estoneta.

Jo no vull fer oposició,
a l'escola de glosat,
però sempre m'ha agradat,
conservar sa tradició,
però no conec cap glosador,
que hi estigui matriculat.

No s'aconsegueix amb riquesa,
es mèrit de fer cançons,
ni amb estrelles ni amb galons,
ni amb títols de noblesa,
perquè ver per naturalesa,
i de poc valen les lliçons.
Si no surt del propi fons,
és mal d'aconseguir sa bellesa.

Es meu cap sempre cabila,
a pesar que ja fil molt prim,
gran part des dia camín,
sense sortir de sa vila,
i som de llinatge Gomila,
i de primer nom Fermin.

Es Mercadal, 13 d'abril de 2000

Una costum perduda

Qui no ha sentit contar d'aquelles vetlades d'hivern as llocs de Menorca, quan a les sis era fosc, i s'ajuntaven els missatges, pagesos, madones, al·lots, davant es foc i contaven anècdotes, codolades o feien glosat. No hi havia ràdio, ni tele, ni telèfon, però ells en les penúries que passaven, de gana i poc doblers, sempre tiraven endavant.

Ara vull recorda una glosa des juliol del 2005 que l'encarregat de la brigada d'Alaior, en Joan Salord Esbert, va escriure per motiu de la seva jubilació. No li falta imaginació, humor i poesia.

Quatre batles he conegut,
fent feina per s'ajuntament,
més bé o més malament,
sempre he fet quant he pogut,
però ara ha arribat es moment,
perquè sa jubilació m'ha vingut.

Ara que em tinc que retirar,
de sa meva responsabilitat,
des que vaig se anomenat,
per sa brigada guiar.
Sempre he intentat bé quedar,
amb tota amabilitat.

Tant d'en Triay, com d'en Pons,
d'en Gómez o en Pau Morlà,
cap en puc rebutjar.
Per jo, tots ha estat bons,
cadascun du els seus sons,
però tots són dignes de respectar.

Ara deixo es compromís,
amb s'ajuntament d'Alaior,
intentaré ajudar-los,
fent el que sigui precís,
però del que més fris,
és de gaudir de sa festa major.

En els companys de sa brigada,
que ara tinc que deixar,
disculpes vull demanar,
per si els he ofès cap vegada,
quan tinc una responsabilitat m'agrada,
que no me puguin renyar.

Ara tinc s'ocasió
per poder-me jubilar,
content ho vull acceptar,
a més de ser obligació,
si heu de menester cap favor,
sempre vos voldré ajudar,
tant si és per un dinar,
com per qualque recepció,
però si s'embussa cap bulló,
no me vingueu a cercar.

Adéu Bobby

Robert James Fischer, més conegut per Bobby Fischer, va morí el passat 18 de gener a Islàndia. Campió mundial d'escacs al derrotar a Boris Spassky l'any 1972, un campionat en plena guerra freda, EEUU contra URSS.
La fama ja la tenia, però ara és quan tot el món va veure el verdader geni rebel que era. La primera partida la va perdre culpa de les càmeres, la segona ni es va presentar per descobrir una càmera oculta. Res que havia començat el campionat, com era ell, amb insubordinació al sistema.
Però la remuntada va ser increïble, 12½ a 8½. Al sopar de cloenda, fa fer el típic discurs, després, simplement, se'n va anar.
Molta gent, gràcies aquest campionat, va despertar, per veure que era aquest joc, un boom comparat a Espanya, amb la medalla de plata de les Olimpíades de Los Angeles, per la selecció de bàsquet.
Però després de guanyar, ell desapareix, com si l'escalador que ha pujat a l'Everest no veges cap més meta com la que havia aconseguit.
Realment un mite, un geni o amb dues paraules, un jugador d'escacs. Descansi en pau.

divendres, 14 de març de 2008

Ses eleccions? quines eleccions?

El passat diumenge me va tocar fer feina, per açò de ses eleccions, i quan va acabar tot, un interventor d'un partit polític, abans d'anar-se'n va dir: "Es qui sigui del PP i del Barça, avui no estarà gaire content", us podeu imaginar de quin partit era, no? Per qui no ho sap el Barça va perdre a ca seva per 1-2 contra el Villareal, lo demés supòs que ja ho sabeu.

Cap un altre s'ha dit!

Com ja sabeu vaig acabar de llegir no fa massa el meu primer llibre, ara m'hi he posat a tornar-ho fer, però encara me costa un poc. Ara he de començar "Los pilares de la Tierra", una vessa ...

La mort d'internet té dia i hora

Que trobau? Quan no es figa és rem, quan no és futbol són ses eleccions, quan no és la Pantoja és en Boris, sempre tenim tema. Ara Internet té any, mes, dia i hora per morir. Segons es pot veure a la pàgina web del diari "20 minutos". Vos imaginau que tots els mortals racionalitzats que som els humans, mos diguessin quan naixem que viurem per exemple 27527 dies o sigui 75 anys 5 mesos i 2 dies? Més val no pensar-hi.

Enllaç a la noticia
Efecto 2038

dijous, 6 de març de 2008

He llegit un llibre ...

després de anys de no llegir-ne cap, un company de feina, m'ha duit "La catedral del mar" de n'Ildefons Falcones i la veritat es que l'he devorat amb una setmana. La veritat sigui dita que la història de la Barcelona del segle XIII i de n'Arnau Estanyol ha estat molt entretinguda. Vos la recoman.