dissabte, 24 de gener de 2009

Lo millor de Vaig fort

La imaginació d'alguns no té preu

No vull ofendre a ningú, però aquest comentari que he vist al blog d'en Nito, és digne de ser penjat.

... Saps que ets de Ló, quan:

Xales molt amb una cosa i dius, açò és gust!
fas un cafè amb yet!
per demanar com va dius, què com?
et disfrases per sant llorenç!
fas cosa malament i et diuen, ets be de ló!
dius, passem es balon!
tens sa "ñ" enganxada per xerrar!
dius, ala idò vagi bé!

Com fer una televisió autonòmica

Avui fa vint-i-cinc anys

L'empresa Apple, l'any 1984 va introduir un producte que canviaria la manera en que veim els ordinadors, Macintosh, l'ordinador personal que va treure aquesta empresa amb un valor de mercat de 2495 dòlars i duien:

Processador 68000 de Motorola, ROM 64KB, RAM 128KB, Disquetera de 3.5” (400kb), Ports Serials RS232 y RS422 i possibilitat d'afegir una segona unitat de magatzement externa i pantalla monocromàtica de 9”.

I avui en dia duen processador Core 2 Duo d'Intel, de ROM 6000 KB, de RAM fins a 4 GB, ja no duen disquetera i el magatzement intern pot ser de 1,5 TB, i la pantalla fins de 24 polsades i a tot color, quasi real.

Ah! on era jo fa vint-i-cinc anys? Havia acabat EGB i estudiava primer de BUP ... que per cert també ha desaperagut ... igual que la disquetera!


dijous, 22 de gener de 2009

Saps que ets de Menorca, perque ...

Cuando uno, o ambos, de tus apellidos es Pons.
Cuando puedes responder a cualquier pregunta con la misma palabra: idó.
Cuando estas harto de oir "osti, que guay Menorca es la illa més maca".
Cuando "pomada o gin amb llimonada" es una diferencia importante.
Porque conoces la expresión "cul de botil".
Porque las fiestas de tu pueblo son las mejores.
Cuando eres capaz de expresar cualquier duda, disconformidad o sorpresa diciendo "eh?".
Si cuando escuchas "escolta es vent" te salta la lagrimita.
Cuando buscas el descuento de residente en tu vuelo Barcelona Londres.
Cuando tienes ganas de matar a alguien cuando escuchas "¿de que parte de Mallorca dices que eres?".
Idem para "Mallorca, Menorca, pero si es lo mismo".
Porque no te sorprendes si ves a alguien en pelotas en la playa.
Porque un viaje Mahón - Ciudadela requiere de 3 dias de planificación y 2 de preparación.
Porque aunque haga una "ventada" que arranque los arboles dices: "esto no es nada, tendriais que ver una buena Tramontana".
Porque un pequeño paseo de 20 minutos en Barcelona es una distancia para la que tienes que coger el coche en Menorca.
Si cuando entras en cualquier bar del mundo lo primero que buscas es una botella de Xoriguer "por curiosidad".
Porque has ido al cine y has visto una pelicula en una pantalla más pequeña que el plasma que tienes ahora en el salón.
Cuando echas de menos las paredes en los lados de las carreteras de la peninsula.
Porque Monte Toro te parece alto.
Porque la mejor piscina es el "safreig de la tanca" de tus tios.
Porque en la escuela coloreabas mientras cantabas "s'avia quarema peu petit ...."
Porque aunque el termometro diga 12 grados, te estas cagando de frio.
Cuando solo pones IB3 durante las noticias y el domingo por la mañana.
Porque la culpa de todo la tienen los mallorquines.
Cuando despues de 1 km de carretera buscas la rotonda.

dissabte, 17 de gener de 2009

Avui fa un any

El dia de Sant Antoni del 2008, va morir un dels més grans Gran Mestre de l'escacs que s'ha vist mai, Robert James Fischer més conegut per Bobby Fischer, campió del món del 1972 al 1975, quan hi havia la anomenada guerra freda entre el països del URSS i EEUU el Campionat que va guanyar contra el rus Boris Spassky, va destapar tot lo que no s'havia vist mai en l'escacs a nivell mundial, premsa, ràdio, televisió i tot perquè hi havia un americà exentric i un rus.

Aquí vos deix unes anècdotes:

"Sabía Ud. que en su visita a Santiago de Chile en 1959 a Bobby Fischer le sirvieron al desayuno la misma langosta todos los días?
Con motivo de la realización del II Torneo Arturo Alesandri Palma, en la ciudad de Santiago se hicieron presentes destacados exponentes de nuestra querido deporte, entre ellos Ludek Pachman, Borislav Ivkov (primer campeón mundial juvenil) y los argentinos Pilnik y Sanguinetti, pero todos ellos se vieron opacados por un joven norteamericano de sólo 16 años llamado Robert James Fischer.
A pesar de su corta edad, Fischer ya era un proyecto de gigante ajedrecístico y candidato al cetro mundial, pero a la vez un excéntrico de talla mayor.
Mientras estuvo en Chile hizo gala de sus mañas y caprichos más reconocidos. Al punto que testigos de la epóca comentan que al transitar por la calle Bobby pensaba que lo iban a matar, se daba vuelta a cada rato y a todos los miraba como posibles asesinos.
Anduvo siempre con guardias de la embajada norteamericana.
Famosa también, fue su visita al zoológico metropolitano, donde comenzó a tirar piedras a los monos y casi lo llevan.
Se cuenta que llegó con tres baúles repletos de libros de ajedrez y a su madre, quién lo acompañaba, la envió a la ciudad de Concepción, porque no podía tenerla a menos de 400 kilómetros cuando jugaba (!).
Como si todo esto fuera poco, bajo ninguna circunstancia aceptaba que le tomaran fotografías, por lo cual no quedó registro de su paso por el país.
Con respecto al salón de juego alegó porque al lado se tiraba la lotería y se escuchaba cuando cantaban los números... y también le molestaba la luz.
Otra historia era la alimentación de Bobby, quién se alojaba en el 'Hotel Crillón' (otras versiones hablan del 'Hotel El Conquistador'), donde tenía un mecenas que le pagaba la alimentación. No comía con ningún compatriota suyo y se sentaba en una mesa aparte. Se sentía perseguido, decía que los rusos lo iban a envenenar, así que no tomaba ni café (!).
Al desayuno pedía langosta, pero para puro "joder" porque no se la comía. Sobre este punto circula una divertida anécdota, que relataba el presidente de la antigua Federación de Ajedrez, el señor Gregorio Altamirano: "Fischer se alojaba en el desaparecido y famoso 'Hotel Crillón', pues el dueño era uno de los aupiciadores del Torneo. Fischer baja a desayunar y lo primero que pide es una "LANGOSTA". Se la sirven junto con su leche, huevos, jamón y varios etc. Fischer se "come todo", menos la LANGOSTA (!!). Al día siguiente, Fischer una vez más pide LANGOSTA y una vez más la deja, sin tocarla siquiera, en el plato. Al tercer día, el dueño del Crillón le comenta al señor Altamirano que por la pura LANGOSTA, Fischer está gastando un platal en el Hotel y que él no estaba comprometido a asumir tantos gastos. "Don Goyo", muy astuto, le dice:
-De qué se preocupa, SÍRVANLE LA MISMA LANGOSTA TODOS LOS DÍAS, igual Fischer no se la va a comer. Él la pide para darse su "CACHÉ" de Gran Maestro.Y así fue todos los días.... "Va la Langosta de Fischer", quedó como una anécdota en el desaparecido y famoso Hotel Crillón"

dijous, 15 de gener de 2009

I després de Nadal que?

Si estàs preocupat perquè no saps que regalar aquest Nadal, perquè no tens diners, perquè estàs a l'atur o perquè tens molts amics i no tens mitjans per oferir-los alguna cosa a cada un, et diré una cosa perquè la tinguis en compte. Les flors es panseixen, les targetes es perden, no tots els regals agraden, les cartes es posen grogues amb el temps... Pensa en oferir una cosa que quedi per sempre, una cosa que tu tens i que moltes persones molt riques ja no tenen: una mica del teu temps! Sigui una hora, un matí, una tarda o un dia sencer. Dóna't enterament en l'amistat, s'el millor amic que un pugui tenir. Fer algú feliç és el major regal que nosaltres podem fer. I això no el comprem, el produïm amb l'afecte que expressen els nostres ulls i l'amor que expressa el nostre cor. Ojalà! dins de deu anys algú pugui dir: "el millor regal de Nadal que jo vaig rebre, van ser alguns moments que em vas oferir aquell any". Som persones molt riques en possibilitats, podem donar els altres sense la necessitat d'haver d'adquirir res. Podem fer algú somriure. Dóna una estoneta del teu temps com a regal aquest Nadal. Sense grans sorpreses, però de tot cor, tu ets el millor regal que existeix!
Que el teu Nadal sigui afronta, així com la de tots els que el teu cor elegeix per donar-los el teu afecte i la teva amistat.

Definitivament m'he passat al Mac

Pues si senyors, després de pensar-ho molt he decidit jubilar el meu PC, un Pentium IV amb 2 Gb. RAM i dos discs dur de 160 i 260 Gb, per un flamant iMac de 24 polsades.
Ses raons són obvies, avui en dia empro l'ordinador per navegar per la xarxa de xarxes, Internet i fer tonteries amb l'edició de vídeo.
Dons amb el vídeo vols quedariu al·lucinats lo senzill que és fer un video i penjar-lo al Youtube. Vos lo dic per experiència he emprat el Pinnacle Studio, a més que has de menester molta memòria RAM, qui és que'l compre amb lo que val i per lo que'l vol emprar, pues amb un pack de programes (iLife 09) que val vuitanta euros, té ve un programa de fotos (iPhoto), un de música (iGarageBand), un per edició de web (iWeb), un de video (iMovie) i més senzill que fer una O amb un got.
Resumint Apple fa software i hardware "para torpes" açò si els equips no són barats, però la inversió val la pena.

dimarts, 13 de gener de 2009

14000 SMS en un mes?

Pues si, el pare d'una jove de Califòrnia, és clar Estats Units, d'Amèrica va rebre una factura del mes de desembre amb 440 pàgines i un rebut de 2.000,00 € perquè la seva filla, no va parà d'enviar SMS. Per cert jo en vaig rebre un de SMS i no sé qui era, avam si serà aquesta jove. Bé des d'aquí també li desitjaré un Bon Any 2009.
A vam calculant que el desembre té trenta-un dies, son 452 SMS diàris, i si teòricament durmin vuit hores diàries, queden setze hores, si només llevessin un hora per berenar, dinar, bereneta i sopar, queden quinze hores, 30 missatges per hora, bé cap disbarat, jo ho vaig fer es dia de Cap d'any, però només una hora és clar!

Enllaç a la noticia:
Adolescente manda 14000 SMS en un mes

I jo que el tenia cadudat ...

... passava pena pel carnet de conduir i va una senyora americana amb 84 tacos a s'esquena i li retiren fins l'any 3000!! Ves qualque cosa dolent d'havia ver fet, no? Res un petit accident, però clar el tenir retirat des de feia estona per recomanació metge. Lo que no passi a Amèrica ... i açò si estarà uns dies sense poder conduir.

Enllaç a la noticia:
Retiran el carné de conduir a una anciana de 84 años hasta el año 3000