divendres, 20 de novembre del 2009

L'arbre dels amics

Hi ha persones en les nostres vides que ens fan feliços per la simple casualitat d'haver-se creuat al nostre camí. Algunes recorren el camí del nostre costat, veient moltes llunes passar, mes d'altres amb prou feines veiem entre un pas i un altre. Totes les anomenem amigues i hi ha moltes classes d'ells.

Potser cada full|fulla d'un arbre caracteritza un dels nostres amics. El primer que neix del brot és el nostre amic papà i la nostra amiga mamà, que ens mostra el que és la vida. Després vénen els amics germans, amb qui dividim el nostre espai perquè puguin florir com nosaltres. Passem a conèixer a tota la família de fulls|fulles qui respectem i desitgem el bé.

Mes la destinació ens presenta a altres amics, els quals no sabíem que anirien a creuar-se al nostre camí. A molts d'ells els denominem amics de l'ànima, de cor. Són sincers, són verdaders. Saben quan no estem bé, saben el que ens fa feliç.

I de vegades un d'aquests amics de l'ànima esclata al nostre cor i llavors és anomenat un amic enamorat. Aquest dóna brillantor als nostres ulls, música als nostres llavis, salts als nostres peus.
Mes també hi ha d'aquells amics per un temps, potser unes vacances o uns dies o unes hores. Ells acostumen a col·locar molts somriures al nostre rostre, durant el temps que estem a prop.

Parlant de prop, no podem oblidar amics distants, aquells que són a la punta de les branques i que quan el vent bufa sempre apareixen entre un full i una altra. El temps passa, l'estiu se'n va, la tardor s'aproxima i perdem alguns dels nostres fulls, algunes neixen a un altre estiu i d'altres romanen per moltes estacions. Però el que ens deixa més feliços és que les que van caure continuen a prop, alimentant la nostra arrel amb alegria. Són records de moments meravellosos de quan es van creuar al nostre camí.

Et desitjo, fulla del meu arbre, pau, amor, salut, sort i prosperitat. Simplement perquè cada persona que passa en la nostra vida és única. Sempre deixa una mica de si i s'emporta una mica de nosaltres.

Hi haurà els que es portaran molt, però no hauran dels que no ens deixaran gens. Aquesta és la major responsabilitat de la nostra vida i la prova evident que dues ànimes no es troben per casualitat.