Master del golf

Pels "carrozas" com jo, parlar de motociclisme és parlar d'Àngel Nieto, Jorge Martínez "Aspar", Ricardo Tormo o Àlex Crivillé, no dels Dani Pedrosa, Jorge Lorenzo o Toni Elias, parlar de ciclisme és parlar d'en Perico Delgado o d'en Miguel Induraín, no d'en Carlos Sastre ni n'Alberto Contador, parlar de tennis, és parlar dels germans Sánchez Vicario, Juan C. Ferrero, Carlos Moyà, Àlex Corretja, no d'en Rafa Nadal, parlar de golf és parlar d'en SEVERIANO BALLESTEROS, aquest senyor mos va descobrir als espanyols que era el golf, quan nosaltres només érem de futbol i motociclisme.
Amb aquest senyor van descobrir el joc del golf, des d'aquí el meu "Descansi en pau" i a tot l'esport del golf i a la seva família el meu condol.

390+90 minuts

Avui, el món s'aturarà ...

El món s'aturà avui a les deu de la nit, ho podeu creure.
Avui ningú s'en recorda de l'atur, del terratrèmol del Japó, de les eleccions municipals, ni dels pits de na Sole Sánchez.

El món s'aturarà per qüestió de dues hores, després hi haurà esclat blaugrana o merengue, o simplement un "hasta luego" fins dimecres que el món es tornarà a aturà.
No és un Migjorn - Mercadal dels principis del 90, és un Madrid - Barça, és un Mourinho contra Guardiola, és una filosofia de contraatac contra el control de la pilota, és quan el món s'atura.

Bones festes

No hem de fer llenya, de l'arbre caigut! Però ...

Era un dilluns, cap a finals del mes de novembre. As Mercadal plovia, cosa que ve ha sent habitual.

Quan era tres quarts de vuit em vaig dirigir cap al bar on volia veure el partit del segle, no era un més, era el Barcelona de Guardiola i Messi contra el Madrid de Mourinho i CR7.
Allà vaig trobar un gran ambient, més gent "culé" que madridistes.
Era un partit amb morbo. Seria una replica del Barça - Inter de Milà de la temporada passada a la Champions League? Semblava que l'entrenador merengue volia demostrat que no.
Res que encara no tenia el tamboret calent i ni la cervesa servida i ja anàvem 1-0. Pinta bé, si, si, pinta bé.
Amb els nervis m'acab la cervesa i pam! un altre gol, 2-0 carai! més nervis.
En fi, que va ser un partidàs, un orgasme futbolístic, un ésser (Barça) i un no ésser (Madrid)

Tot aquest rotllo ve bé dir-ho, perquè els madridistes critiquen que als catalans no els agraden els toros, a que venien els "oles", o de la mà oberta expressant els cinc gols, que va fer Gerard Piqué. Va bé recordar alguna fotografia madridista, per refrescar la memòria?

Salut i força Barça!

Nadal entra a la història del tennis

No crec que sigui veritat, perquè crec que aquest manacorí de neixament fa molta estona que ha entrat en la història del tennis mundial, però ara en haver guanyat tots els títols de Grand Slam, es pot dir que en Rafel, està a l'altura dels grans com Fred Perry, Don Bugde, Rod Laver, Roy Emerson, Andre Agassi i Roger Federer.

Des d'aquí el meu hometatge a en Rafel Nadal, manacorí, mallorquí, en definitiva de ses nostres illes.

Lo millor de sa final

Dels segons ningú s'en recorda

Encara que sigui per un dia, ningú s'en recorda de la crisis, de l'atur, dels problemes des burka, del derbi de la temporada qui ve Mercadal - Norteño a tercera, de ses ditxoses orugues, del desviament de Ferreries, de sa calor, ni des "borns"; ahir tots estàvem davant sa televisió mirant l'espectacle que mos fa oblidar tots aquells problemes, el Mundial de futbol de Sud-àfrica 2010 a on la selecció espanyola fa fer campiona del món.

Però avui ja és un altre dia, és la setmana gran des Mercadal, és la setmana de Sant Martí, a on tampoc mos en recordarem d'aquells problemes.

Diumenge dèiem "Si, si, si, la copa está aquí" i avui deim "Si, si, si, Sant Martí ja és aquí"

Des d'aquí vos desitjaré a tots un bon Sant Martí 2010 amb salut i seny.

No és com es comença ...

... és com s'acaba! Si mos enrecordau del Barça de'n Guardiola, quan fa fer el triplet la temporada 2008/09 va comença perdent a fora camp i empatant a casa.

Tot va ser critiques cap a l'entrenador, ja jugar bé però només tenien un punt en dos partits, lo de després ja sabeu la història. Copa, lliga i Champions.

Pues lo de la selecció espanyola bé a ser lo mateix, va començar malement de resultat, ja que no s'ho mereixia perdre i mirau a on està ara.

Esperem que Iker alçi la Copa de mans de'n Mandela i puguem dir que som Campions d'Europa i del Món.

Sortida de cavall i arribada d'ase tots sabem com és.

La lliga dels 99 punts

Qui ho anava a dir, que la lliga del 2009/10 hauríem de menester 99 punts, 31 victòries per tant sol una derrota.
Qui ho anava a dir, que en Victor Valdes, se'n dugués el seu tercer trofeu Zamora, per tercer vegada, segona consecutiva.
Qui ho anava a dir, que en Leo Messi, se'n dugués el Bota d'or, el Pichichi, quan tothom recordava a en Samuel Eto'o i el comparava amb n'Zlatan Ibramovic.
Qui ho anava dir, que només guanyant la lliga, a un gol de la final de la Champions League i a un gol de la final de Copa del Rei, poguessin estar orgullosos de ser del Barça.
Qui ho anava a dir, que amb el milions que s'ha gastat l'etern rival, amb Ronaldo, Kaka, Benzema, Alonso, etc. i fent 96 punts, 102 gols haguí quedat segon.
Qui ho anava a dir, que durant els darrers vint anys, hem guanyat 10 lligues per 6 el Reial Madrid.
Qui ho anava a dir, que entrenadors com Cruyff, Van Gaal, Rikjaard o Guardiola, donessin més importància a la cantera de la Masia, que als fitxatges de renom.
Qui ho anava a dir, que els jugadors vessin sortit congelats del vestidor després de veure aquest vídeo.

Ara no podem dir, que en l'era del dictador favorexien al Realismo, ara lo que si podem dir es que tenim més seny que a la capital, perquè sembla que feim ses coses ben fetes, feim el millor futbol del planeta, esperem que haguem trobat el camí bo i per molts d'anys. Visca el Barça!!

Qui no creu amb els miracles

Dons ja hi podeu creure, si no mirau aquest vídeo.



Fins que no toca sa bocina, es partit no és acabat.

Barça, la motivació per la remuntada

No que decir en realidad ... tres minutos para la mayor batalla de nuestras vidas profesionales. Todo se reduce a hoy. Como equipo, jugada a jugada, pulgada a pulgada, hasta el final, ahora estamos en el infierno, caballeros, creedme y ... os nos quedamos aqui dejandonos machacar o, luchamos por volver a la luz. Podemos salir del infierno, pulgada a pulgada. Miro alrededor y veo a esas jovenes caras y pienso, que la vida es cuestión de pulgadas. Así es el futbol, porque en cada juego, la vida o el futbol, el margen de error es muy pequeño, medio segundo mas lento o mas rapido y no llegas a pasarla. Medio segundo mas lento o mas rapido y no llegas a cogerla. Las pulgadas que necesitamos estan a vuestro alrededor. Estan en cada momento del juego, en cada minuto, en cada segundo, en este equipo, luchamos por ese terreno. En este equipo nos dejamos el pellejo, nosotros y cada uno de los demas, por esa pulgada, que se gana. Porque cuando sumanos una tras otra, por sabemos que si sumamos estas pulgadas esto es lo que va a marcar la puta diferencia entre ganar o perder. ENTRE VIVIR O MORIR. Os dire una cosa, cada lucha, aquel que va a muerte, es que que gana ese terreno. Porque vivir consiste en eso, las seis pulgadas de frente vuestras caras yo no puedo converceros de que lo hagais, teneis que mirar a quien teneis al lado, miradle a los ojos, y vais a ver a un tio dispuesto a ganar con vosotros. Vais a ver a un tio, que se sacrificará por este equipo, porque sabe que cuando llege la ocasion, vosotros hareis lo mismo por el. eso, eso es un equipo caballeros. Eso es el futbol chicos, eso es todo lo que es. Ahora ... que vais ha hacer.

... i l'any qui ve?

Fotografia Diari Sport

No hi ha paraules, no hi ha futbol més polit, no hi ha res comparat amb s'alegria de tot barceloniste, no hi ha jugador com n'Iniesta, l'emperador del futbol, ni hi ha com un entrenador com en Guardiola que ho ha guanyat tot seguint una filosofia, ni hi ha res com ser del Barça, un any com aquest.

Guardiola i punt

L'aventatge de tenir internet es que tens el món dins una pantalla i la de tenir amics es poder xerrar i comentar les coses que s'ha vist per internet entre d'altres coses.
Avui migdia fent el cafè, m'ha comentat l'article d'opinió del Diari El País que feia referència a en Josep Guardiola, titulat "Eterno seductor" i no he tingut cap més remei que lletjir-lo i la veritat es que aquest periodiste ha bordat lo bordat sobre aquest entrenador que sense fer renou ha deixat la moció de censura feta el passat estiu a en Joan Laporta, en una simple anècdota.
Salut i per molts d'anys ...

Campions (I)

I si som, es millors, bé i que ...

... i si som es millors, i si som es millors bé i que! així diu la cançó.

I per acabar un xiste ...

Van dos catalanes, un argentino y un francés ¿lo pillas? La defensa del Real Madrid tampoco!!!

I si es salvessin?

Ja ho sabem que no depenen d'ells, però i si es salvessin que? Es vesins de s'altre illa es fregarien els ulls i aquí més d'un aniria de Maó al Toro a peu.

Bé que es salvi el ViveMenorca de l'ACB i el CE Mercadal de tercera i segur que tindrem Sant Joan per passar-mos es nirvis que duim fins ara.
Més "xungu" ho tenen es del Madrid, que se creuen que guanyaran sa lliga, "a cada cerdo, le llega su San Martín", quan més amunt siguin s'òstia serà més grossa.

... i si guanyam sa lliga a Madrid!

Molt s'ha xerrat del famòs pasadís que li va fer el Barça al Madrid al Bernabeu, però i si el Barça es proclama campió a l'estadi madridista? Açò si que seria una festa, i no precisament blanca. És possible si el Barça guanya a València i a Madrid i el Madrid perd a Sevilla i contra el Barça ... Ai!! si açò passes, jo ja trec passatges per anar-m'en cap a Madrid.

En vint-i-dos dies ... tota la temporada

Els aires de Madrid és de vergonya, per no dir d'enveja.
Que més voldríen ells que tenir que jugar-se tota la temporada 2008-09 amb vint-i-dos dies com a li passa a en FC Barcelona. Lider indiscutible a la lliga, finalista a la Copa del rei i semifinalista a la Champions, demà Sevilla, després València, Chelsea, Madrid, un altra vegada el Chelsea, el Villa-real i final de la Copa amb l'Àtlhetic de Bilbao. Set partits que ho poden ser tot per l'equip Pep Team.

En recordar-vos ... Valdés a la porteria, Alves, Piqué, Márquez, Puyol a la defensa; Iniesta, Touré, Xavi al mig del camp; Messi, Etoo y Henry com a trident davant, que vengui en Calderón, Florentino o n'Abramovic que aquest equip està en gràcia de Déu.

Quan l'espectacle es diu futbol

Quan estàva amb el juvenils hi havia l'entrenador que era mercadalenc i sempre li vaig sentir a dir que "qui vulgui veure espectacle que vagi as circo". Sempre me va fer gràcia aquesta frase.

Quasi deu anys desprès aquells juvenils ara són homes, aquell entrenador s'ha fet un nom amb en el món del futbol menorquí, entrena a un equip a tercera divisió i jo he canviat del futbol pel bàsquet.
Però encara m'agrada seguir el futbol, el meu equip, el Mercadal encara que no hi vaig al camp, i el Barça, i d'aquí el títol d'aquest comentari.

Ahir vaig anar a fer un panet i unes cerveses a Gelat - Gelat, aprofitant que avui és festa, per veure el futbol, amb un ambient de pizzes i creps sense l'ambient que puguès haver dins Es Gurugú, cercava la tranquilitat.
Vaig xalar i molt mirant un equip que el seu joc es fer moure la pilota i fer perdre el seny a l'equip contrari, ahir era el Bayern Munich, abans-d'ahir era el Vallalolid o el Màlaga, però va ser un espectacle lo senzill que ho fan.
Lo d'Internet té ventatges que quan t'eixeques pots veure tota la premsa per aquest medi, sense surtir de casa, tot son elògis, "FIESTA TOTAL" Cadena Ser, "RUMBO A UN AÑO PERFECTO" Diari Marca, "QUE GRAN EXIBICION, BARÇA!", Diari Sport, "GRANDIOSO" Diari El Mundo Deportivo, "EL BARÇA AMETRELLA AL BAYERN" Diari El País, "QUE GOLEADA BÁVARA", Diari AS i quan has vist el partit i després me mir els comentaris pens amb aquell entrenador, que quan ho deia tenia raó, però amb el Barça ... enguany és per alçar-se de la cadira, butaca, del sofa, ... i aplaudir i rendir-se a l'evidència.
Però hem de pensar que els títols es guanyen el mes de maig, ara vorem ... es qui som del Barcelona enguany xalam.

Increible, però cert