Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fotos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fotos. Mostrar tots els missatges

dissabte, 14 d’abril del 2012

L'anniversari de la II República

Va unes setmanes és va produir una vaga general contra la reforma laboral i la gent va sortir al carrer a manifestar-se en contra d'aquesta reforma, fins aquí tot molt bé.

Però si mireu aquesta fotografia, podeu comprovar que el dia 15 d'abril de 1931, un dia després de proclamar-se la II República espanyola, la gent que es va manifestar al seu favor a la Plaça Constitució de Maó.

Salut i república!

diumenge, 8 d’abril del 2012

Es "salpàs"

El salpàs es realitzava després de Pasqua i era la benedicció de les cases. Solien anar-hi dos escolans. Quan entraven la dona de la casa encenia un ciri i després de la benedicció, la família donava una propina, que al camp era en espècies.

Una anècdota que he sentit contar del "salpàs" és que un capellà va anar a un lloc i madona, després de la benedicció, va treure una fogassa i li demanar quin tros volia el rector de la fogassa i ell li va contestar: "No passi pena madona, ja la tallarem a la rectoria". No en sabia res d'aquest rector.


dilluns, 2 d’abril del 2012

Es Mercadal a principi de segle

La data exacta d'aquesta fotografia no se sap, però es pot comprovar que el monument del Toro no hi està col·locat, o sigui que pot ser anterior a 1926.

Nota: Aquesta fotografia està treta del grup "Foto antiguas de Menorca" del Fabebook

dissabte, 1 d’octubre del 2011

Per què complicar-se?

Lo que di l'etiqueta és molt clar, les icones són per tots reconegudes, però la legenda de baix ho deixa ben aclarit "O ho dones a la teva mare, ella sabrà lo que ha de fer."

diumenge, 3 de juliol del 2011

De Repente a Kagar

Para ir de "Repente" a "Kagar" hay un camino, y cuidado que que si te pasas está "Kagarsee". Este mapa es veridico, está en el país de Alemania, cerca de Hannover

dijous, 26 de maig del 2011

Conjugació del verb "votar"

Conjugación del verbo votar:

Yo voto
Tu ganas
El pierde
Nosotros nos jodemos
Vosotros os forrais
Ellos se van al paro.

dilluns, 25 d’abril del 2011

Un dilluns, que és diumenge

Bé ho he dit. Un dilluns que sembla que és diumenge, ja que he anat a prendre cafè al bar que vaig sempre, hi havia més tranquil·litat que un diumenge qualsevol.
Una vegada abocat el cafè m'he proposat a llegir es diari Ultima Hora, la edició de Menorca, a on sempre puc trobar qualque article que me deixa embambat i me desconnect del món que me'n volta.
I vet aquí que avui he llegit un article del migjorner Miquel Pons-Portella, anomenat "Amb la vènia, senyoria" que relatava referent una fotografia de l'església des Migjorn Gran de l'any 1905.
Dons bé, lo primer i més interessant que he pogut trobar és d'on s'ha tret aquesta fotografia, dons bé, com quasi tot es pot treure ara d'Internet, de la pàgina de la Bibloteca Virtual de Prensa Histórica que hi ha un bon exemple de la premsa escrita d'abans de la Guerra Civil Espanyola.
Tal com relata aquest magnific article, he pogut fer una recerca de publicacions des Mercadal i he trobat una estupenda fotografia del port de Fornells, com bé relata l'articulista migjorner.

Ves per on, llegint, en la tranquil·litat des dilluns de Pasqua, he trobat una pàgina que podem trobar publicacions del principi de segle passat, que han estat recollides i recopilades dins una pàgina web.
Per cert, des d'aquí la meva enhorabona a en Miquel per la col·laboració que fa a la cultura menorquina i migjornera.

dijous, 3 de març del 2011

El nou iPad 2

Com tot sabeu, els qui seguiu les noticies de l'empresa de la poma, el passat dia 2 de març a les 19 hores, es va presentar el nou iPad.
Lo que no sabia jo que n'Steve Jobs, el presentes amb una fotografia meva. Gran col·lega meu Mr. Jobs, ses xerrades que feim mentre jugam as pòquer. Gaudeixo molt parlar amb ell i així perfeccionar el meu anglès, entre altres coses.

dijous, 17 de febrer del 2011

Un poc d'humor II

Un señor que va en coche y se percata de que está perdido, maniobra y pregunta a alguien en la calle:

- ¡Disculpe!, ¿podría usted ayudarme? He quedado a las 14 h. con un amigo, llevo media hora de retraso y no sé dónde me encuentro!

- Claro que sí -le contesta- se encuentra usted en un coche, a unos 7 Km . del centro de la ciudad, entre 40 y 42 grados de latitud norte y 58 y 60 de longitud oeste.

Es usted INGENIERO, ¿verdad? -dice el del coche

Sí señor, lo soy. ¿Cómo lo ha adivinado?

Muy sencillo, porque todo lo que me ha dicho es "técnicamente correcto", pero "prácticamente inútil": continúo perdido, llegaré tarde y no sé qué hacer con su información.

Usted es POLÍTICO, ¿verdad? -pregunta el de la calle..

- En efecto -responde orgulloso el del coche- ¿cómo lo ha sabido?

- Porque no sabe dónde está ni hacia dónde se dirige, ha hecho una promesa que no puede cumplir y espera que otro le resuelva el problema. De hecho, está usted exactamente en la misma situación que estaba antes de preguntarme, pero ahora, por alguna extraña razón parece que la culpa es mía.

divendres, 4 de febrer del 2011

Es Centro, lloc de trobada

Aquesta fotografia correspon a l'agost de 1993, quan era el Bar Centro (ara és el Racó des sucrer) el nostre punt de trobada a fer el cafè. a l'hivern fèiem la nostra partideta de "tuti" i fotíem canya a aquell que perdia. Per segons qui era el temps del xubec, però per noltrus el moment més bo des dia. Es cafè era lo menys important.
Com anyoram aquests dies amb en Tolo, na Chelo i en Lavin as Centro, mític bar.
S'anècdota a contar és que en Lavin sempre esperava que fossin dos per fer els cafès, mai en feia un de tot sol, de dos en dos. "Lavin un cortado" i te contestava "Esperarem que vengui un altre!"
A la fotografia podem veure d'esquerra a dreta, en Pere "Guti", Toni des forn, en Kike Cardona, jo, en Sebastià "s'abogat", en Nito des forn i en Xavi de ca'n Bernat.

dilluns, 3 de gener del 2011

El Facebook i sa mili

Dons si, el món es un mocador i quan xerram d'Internet més. Es curiós que dins el Facebook i hagi un grup que es digui "Yo hice la mili en Mercadal (Menorca) (Nov 87)" que és quan jo la començava, allà per l'agost de 1987. I un altre grup "G.A.C.A. V Menorca 1994".

A sa fotografia i ha jo i a la dreta el capità Osuna, al port de Maó, l'any 1988

Per tots aquells que només heu sentit per les veus des vostres germans i/o pares allò de que fer sa mili, que allà es feien homes, i d'altres historietes, bé dir-vos que tot és veritat. Els que l'hem feta la mili, sempre direm que l'únic que vam aprendre és fer es "vagos" però les anècdotes que mos queden serà de per vida i les amistats que fan allà quasi sempre ho son.

També dir-vos que quan jo vaig començar era el "Regimiento Mixto núm. 92" RAMIX 92, que després es va convertir amb el "Grupo de Artilleria de Campaña núm. 5" GACA V i es va convertir amb un "Centro de Intrucción de Reclutas" CIR en petit.

dijous, 2 de desembre del 2010

No hem de fer llenya, de l'arbre caigut! Però ...

Era un dilluns, cap a finals del mes de novembre. As Mercadal plovia, cosa que ve ha sent habitual.
Quan era tres quarts de vuit em vaig dirigir cap al bar on volia veure el partit del segle, no era un més, era el Barcelona de Guardiola i Messi contra el Madrid de Mourinho i CR7.
Allà vaig trobar un gran ambient, més gent "culé" que madridistes.
Era un partit amb morbo. Seria una replica del Barça - Inter de Milà de la temporada passada a la Champions League? Semblava que l'entrenador merengue volia demostrat que no.
Res que encara no tenia el tamboret calent i ni la cervesa servida i ja anàvem 1-0. Pinta bé, si, si, pinta bé.
Amb els nervis m'acab la cervesa i pam! un altre gol, 2-0 carai! més nervis.
En fi, que va ser un partidàs, un orgasme futbolístic, un ésser (Barça) i un no ésser (Madrid)

Tot aquest rotllo ve bé dir-ho, perquè els madridistes critiquen que als catalans no els agraden els toros, a que venien els "oles", o de la mà oberta expressant els cinc gols, que va fer Gerard Piqué. Va bé recordar alguna fotografia madridista, per refrescar la memòria?

Salut i força Barça!

dijous, 4 de novembre del 2010

L'aventura de fer pipi de les dones

Si ets dona, ho entendràs, si ets home, ja no tornaràs a demanar perquè ... Felicitats a la creadora del monòleg, s'ho ha currat!

"El gran secreto de todas las mujeres respecto a los baños es que de pequeña tu madre te llevaba al baño, te enseñaba a limpiar la tabla del inodoro con papel higiénico y luego ponía tiras de papel cuidadosamente en el perímetro de la taza. Finalmente te instruía: 'Nunca, nunca te sientes en un baño público'
Y luego te mostraba 'la posición' que consiste en balancearte sobre el inodoro en una posición de sentarse sin que tu cuerpo haga contacto con la taza.
'La Posición' es una de las primeras lecciones de vida de una niña, súper importante y necesaria, nos ha de acompañar durante el resto de nuestras vidas. Pero aún hoy en nuestros años adultos,
'la posición' es dolorosamente difícil de mantener cuando tu vejiga está a punto de reventar.
Cuando TIENES que ir a un baño público, te encuentras con una cola de mujeres que te hace pensar que dentro está Brad Pitt. Así que te resignas a esperar, sonriendo amablemente a las demás mujeres que también están discretamente cruzando piernas y brazos en la posición oficial de 'me estoy 'meando''.
Finalmente te toca a ti, si no llega la típica mamá con 'la nenita que no se puede aguantar más'.
Entonces verificas cada cubículo por debajo para ver si no hay piernas. Todos están ocupados. Finalmente uno se abre y te lanzas casi tirando a la persona que va saliendo. Entras y te das cuenta de que el picaporte no funciona (nunca funciona); no importa... Cuelgas el bolso del gancho que hay en la puerta, y si no hay gancho (nunca hay gancho), inspeccionas la zona, el suelo esta lleno de líquidos indefinidos y no te atreves a dejarlo ahí, así que te lo cuelgas del cuello mientras miras como se balancea debajo tuyo, sin contar que te desnuca la correa, porque el bolso está lleno de cositas que fuiste metiendo dentro, la mayoría de las cuales no usas, pero que las tienes por si acaso...
Pero volviendo a la puerta... Como no tenía picaporte, la única opción es sostenerla con una mano, mientras que con la otra de un tirón te bajas los pantalones y te pones en 'la posición'... Alivio...... AAhhhhhh.... por fin... Ahí es cuando tus muslos empiezan a temblar.... Porque estás suspendida en el aire, con las piernas flexionadas, las braguitas cortándote la circulación de los muslos, el brazo extendido haciendo fuerza contra la puerta y un bolso de 5 kg colgando de tu cuello.
Te encantaría sentarte, pero no tuviste tiempo de limpiar la taza ni la cubriste con papel, interiormente crees que no pasaría nada pero la voz de tu madre retumba en tu cabeza 'jamás te sientes en un inodoro público!!', así que te quedas en 'la posición' con el tembleque de piernas... Y por un fallo de cálculo en las distancias una salpicada finíííííísima del chorro te salpica en tu propio culo y te moja hasta las medias!!!
Con suerte no te mojas tus propios zapatos, y es que adoptar 'la posición' requiere una gran concentración.
Para alejar de tu mente esa desgracia, buscas el rollo de papel higiénico peeero, nooo hayyyyyy...!
El rollo esta vacío...! (siempre) Entonces suplicas al cielo que entre los 5 kilos de cachivaches que llevas en el bolso haya un miserable kleenex, pero para buscar en tu bolso tienes que soltar la puerta, dudas un momento, pero no hay más remedio.......
Y en cuanto la sueltas, alguien la empuja y tienes que frenar con un movimiento rápido y brusco,
mientras gritas OCUPAAADOOOO!!! Ahí das por hecho que todas las que esperan en el exterior
escucharon tu mensaje y ya puedes soltar la puerta sin miedo, nadie intentará abrirla de nuevo (en eso las mujeres nos respetamos mucho)
Sin contar el garrón del portazo, el desnuque con la correa del bolso, el sudor que corre por tu frente, la salpicada del chorro en las piernas... el recuerdo de tu mamá, que estaría avergonzadísima si te viera así; porque su culo nunca tocó el asiento de un baño público, porque francamente, 'tú no sabes qué enfermedades podrías agarrarte ahí'.
... estás exhausta, cuando te paras ya no sientes las piernas, te acomodas la ropa rapidísimo y tiras la cadena tratando de tocarla lo menos posible, por si las enfermedades....
Entonces vas al lavabo. Todo esta lleno de agua así que no puedes soltar el bolso ni un segundo,
te lo cuelgas al hombro, no sabes cómo funciona el grifo con los sensores automáticos, así que tocas hasta que sale un chorrito de agua fresca, y consigues jabón (si es que lo hay), te lavas en una posición de jorobado de Notredame para que no se resbale el bolso y quede debajo del chorro...
El secador ni lo usas, es un trasto inútil así que terminas secándote las manos en tus pantalones, porque no piensas gastar tu kleenex para eso y sales...
En este momento ves a tu chico que entró y salió del baño de hombres y encima le quedó tiempo de sobra para leer un libro de Borges mientras te esperaba. ¿Por qué tardaste tanto?'' te pregunta él ya aburrido. 'Había mucha cola' te limitas a decir.
Y esta es la razón por la que las mujeres vamos en grupo al baño, por solidaridad, ya que una te aguanta el bolso y el abrigo, la otra te sujeta la puerta, otra te pasa el kleenex por debajo de la puerta y así es mucho más sencillo y rápido ya que uno sólo tiene que concentrarse en mantener 'la posición' y la dignidad.
¡Gracias a todas por haberme acompañado alguna vez al baño y servirme de perchero o tenedora de puerta!!!!..... pásalo a los tontos hombres que siempre preguntan ¿Por qué tardaste tanto en el baño o por qué siempre las mujeres van acompañadas al baño...?"

dimarts, 26 d’octubre del 2010

Acaba de morir el Pop Paul


El pop Paul, que va saltar a la fama durant el Mundial de Futbol de Sud-àfrica per les seves encertades prediccions dels guanyadors de les trobades, ha mort aquesta nit a la seva peixera de l'aquari de Oberhausen, van anunciar avui els seus cuidadors.

El famós cefalòpode va encertar al llarg del torneig no només el desenllaç de les trobades que va disputar la selecció alemanya de futbol, sinó també la final entre Espanya i Holanda que va guanyar el conjunt espanyol.

Conegut com el "oracle animal", Paul era temptat amb sengles esquers de carn de musclo col locats en dos recipients iguals de plexiglàs i adornats amb les banderes dels països que s'enfrontaven i entre els que elegia al que considerava que guanyaria l'enfrontament.

Muere le pulpo Paul

diumenge, 10 d’octubre del 2010

Curiositats

El 07/07/77 era el dia de sant Fermí i no tenia escola, el 08/08/88 feia la mili as Mercadal i tenia guàrdia, el 09/09/99 feia feina as Migjorn i tenia guàrdia, avui 10/10/10 tenc lliure, esper no tornar a començar la roda!

L'any qui ve 11/11/11 serà Sant Martí ... d'hivern és clar!

divendres, 1 d’octubre del 2010

Traginada

Fotografia: Veles i vents

El desaparegut grup Traginada, banda menorquina formada l'any 1976 i que durant uns anys van representar la música popular de l'illa en concerts en directe i l'edició de tres discs, es va dissoldre l'any 1980.

L'any 2004 es van tornar reunir el components d'aquest grup per commemora els 25 anys de la publicació de l'"Enciclopèdia de Menorca" al Teatre Principal de Maó.

Qui no s'en recorda de cançons com Es llagosts de Ciutadella, Sa cançó de sa cuinera, Anem a Xauxa, L'amo de son Carabassa, entre tantes.

Però la que avui vull recordar és una cançó trista, que és diu "Romanç de na Roseta"



Per Cotaina vaig passar:
figueral a cada banda;
hi havia pomes en randa
i vi blanc per refrescar.

De Cotaina vaig partir
amb una fosca resolta;
pes camí me varen dir:
"Bartomeu, na Rosa és morta".

No sé si ho feien a posta,
o per dàrem més tristor ...
Uns me deien que era morta;
altres, que estava millor.

Quan a ca seua vaig anar
demanant na Rosa nostra;
això va ser per resposta:
"Na Roseta morirà".

Mentre pujava s'escala,
la pujava jo tot sol,
ella es tapava la cara
amb sa colga d'es llençol.

"Roseta, vos faig por,
que sa cara vos tapau?"
-"Bartomeu, tu ets un clau
que travessa lo meu cor".

Quan son pare va pujar
amb un plat de figues dolces,
sa mare amb un ventall nou
li espolsava ses mosques.

Sa mare li diu plorant:
-"Roseta, que estàs millor?"
Ella diu: "Mumare, no,
que es meu mal ja va augmentant".

Quan s'havia de morir,
s'enamorat hi era a prop.
Li va regalar un floc,
que just era un serafí.

Quan la duien a enterrar,
quatre joves la portaven;
tots quatre la festejaven.
Era cosa de plorar.

A l'endemà, de matí,
va sortir de casa seua
i només va poder dir:
"Na Roseta ja no és meua".