Tens un talent

Aquests concursos de "... got talent" a on els punts suspensius és el país que l'organitza de cada vegada me deixen més sorprès.

Primer va ser aquell Paul Potts cantant opera, després Susan Boyle també cantant una cançó, però ara aquesta al·lota, Kseniya Simonova, que dibuixa damunt l'arena ha deixat bocabadat entre la musica i la seva màgia amb l'arena que res més ho tenc que compartir-lo amb tots voltrus.

Aquesta jove és la guanyadora de l'edició d'Ucraïna de "Tienes talento". En la final, va pintar en directe una animació de la invasió alemanya de Ucraïna durant la Segona Guerra Mundial, emprant els seus dits i una superfície amb arena. Va dur llàgrimes als ulls dels jutges.Són 8 marevellosos minuts. La "pintura" canvia amb cada moviment de les seves mans.

La veritat de la GRiP A

Teresa Forcades, doctora en Salut Pública, fa una reflexió sobre la història de la GRIP A, aportant dades científiques, i enumerant les irregularitats relacionades amb el tema. Explica les conseqüències de la declaració de PANDÈMIA, les implicacions polítiques que d'això es deriven i fa una proposta per a mantenir la calma, així com una crida urgent per a activar els mecanismes legals i de participació ciutadana en relació a aquest tema.

Ara ve Nadal i hem de preparar regals

Curiositat

Cada mes que comença en diumenge té un divendres 13 i cada mes que comença en dijous té un dimarts 13.

Què causa l'artritis?

Un borratxo feia olor a canya pura pels 4 costats, es puja a un autobús i s'asseu amb la seva basta bossa i un diari vell al costat d'un Capellà. Treu una ampolla amb aiguardent barat i pren tot el
que queda d'un sol glop. Satisfet, fa hip i eructa, agafa el diari i es posa a llegir.

El Capellà fingeix que el borratxo no existeix i dissimula la seva incomoditat. A l'estona, el borratxo se la queda mirant el Capellà i li pregunta:

- 'Escolti Pare, pot dir-me quin carall causa l'artritis?'
El capellà molest, li respon en to sarcàstic: - 'Certament l'artritis és causada per portar una vida profana, el caminar freqüentant dones mundanes, els excessos amb el tabac i la beguda, en
especial l'alcohol; aquestes borratxeres que acaben en nits de putes i moltes més d'aquestes escombraries i porqueries... '

'Uuutamaadree, vagi, pa'laaaaaa meeeeerda', respon el borratxo tornant a la seva lectura.

El Capellà a l'estona, pensant en el que li va dir al pobre infeliç, condol i decideix disculpar-se i li diu en to comprensiu:
- 'Disculpi vostè, no vaig voler ser tan rude fill meu però .. des de quan sofreix d'artritis?'
- ' Joooo? No foti, mai Pare!!!... sols no estava llegint aquest article que diu que el Papa sofreix d'artritis des de fa diversos anys...

Moraleja: Abans de respondre, cal preguntat per què?

El duets dels gats

Aquest "duetto" el va compondre Rossini per burlar-se de les sopranos que desafinaven. No pertany a cap de les seves òperes.

Rossini era un "catxondo" mental i un "disfrutón" de la vida. Va deixar de treballar (compondre) als seus 33 anys i es va dedicar a viure; va ser un prestigiós gourmet: són coneguts el tournedos Rossini i els canelons Rossini...

Se sol cantar a dues veus femenines (mezzo i soprano), acompanyades de piano i la seva única lletra és el miau dels gats. I per això resultés fàcil per a les cantants quant a la lletra. Però la música té molta dificultat, especialment l'entonació.

Gaudeix-lo en aquesta ocasió amb veus blanques (és a dir, nens). Val la pena.

Animadores "made in USA"

En el descans d'un partit de bàsquet aquestes animadores va fer aquesta exhibició, el video dura prop de vuit minuts, però val la pena.

Necrológica de Juan Pistolas

Aquest article va ser publicat a n'es Diari Menorca el passat dissabte 26 de setembre per en Dino Gelabert-Petrus, gran conegut, com jo, de l'autèntica i genuina beguda menorquina.

Juan Pistolas se ha marchado. Pero por la puerta grande, cómo siempre le gustó hacer las cosas. Dejó pagada una ronda, la penúltima, y prometió que volvería del más allá para comprar tabaco. Esta es la curiosa vida de un tipo que nació con cuatro semanas de antelación y con dos copas de más.

Juan Pistolas recogía amigos por donde pasaba. Reconocido filósofo de barra y uno de los mejores poetas que las guerras de madrugada, esas que se celebran entre brindis y ‘chinchines’, jamás acunaron, este mocetón de espaldas anchas y caminar cansino, de mirada desenfocada, barba descuidada y pulso tembloroso siempre le plantó cara a la vida, convencido de que si la vida le daba la espalda, le tocaría el culo sin pudor ni acuse de recibo.
Juan Pistolas solía tener entre dos y tres amores eternos cada semana. Eso le garantizaba peleas de sábanas y ‘Te quieros’ de hielo, que se derretían con el sol del amanecer. Y es que su contrincante, a la que jamás le puso cara y nombre fijos, solía despertarse descompuesta y sin novio.
A Juan Pistolas le costó pero se aprendió de memoria todas las canciones del verano que luego decoraba con un descordinado movimiento de pelvis patético que causaba furor entre las turistas y risa entre las menorquinas. Juan, mientras seducía a la damisela de turno, se caricaturizó a si mismo como marinero de agua dulce, torero de vacas lecheras, cantante de boleros sin voz, suicida sin motivación y payaso triste, entre otros.
Agnóstico del fútbol y devoto del mús, a Juan Pistolas no le faltaba quien lo quisiera y mucho menos, quien lo odiase. Se reía de la gente a la que le importaba lo que pensaran de ella y tenía por única norma, saltarse todas las normas. Este personaje caía mal o muy mal, sin término medio, y lo hacía adrede. Aunque se camelaba a cualquier camarero o barman que se le presentaba, soltándole, casi sin respirar, una batería de chistes y de coletillas que te partían de risa, aunque él ni se inmutase al narrarlos.
Pero le pasó lo que le pasa a todos los perros callejeros que ni se dejan querer ni encuentran a nadie que les quiera. Cansado de vivir, nos dijo a su círculo más cercano “hasta luego” y se marchó con el expreso de los sueños.

A on és el mocador?

Es va llevant roba i sempre amaga el mocador, no vos podeu imaginar a on se'l amaga al final ...

Per anys dels anys 80

Alaior, alaioooooor

No t'ho perdis ...

Pavarotti, dos anys sense ell

El passat dia 6 de setembre es va complir dos anys de la mort, d'un dels millor tenors que hem pogut sentir mai. Valgui aquestes retxes per donar-li el meu record en el seu aniversari de la seva mort.

He tornat de vacances