Quan feia feina as Migjorn, del 1989 al 2002, van organitzar un sopar al carrer Francesc d'Albranca, durant nou anys seguits, els veïns d'allà i els seus familiars. El menú era oli-aigu que feina na Rafela Allés, ajudada pel seu fill major, en Bep i jo tenia que dur les figues. Quasi sempre feia curt si es que en duia, es clar!Sempre va ser un sopar que és recordarà com el "sopar de davall es pont" i que acabava a les dotze del vespre, amb un passa-carrers i toc de silenci de trompeta d'en Rafel i d'en Pere Sales.
Era una polida manera d'acabar l'estiu, ja que es feia a finals d'agost principis de setembre. Mai fa falta el bon ambient com podeu comprovar a la fotografia.
Era una polida manera d'acabar l'estiu, ja que es feia a finals d'agost principis de setembre. Mai fa falta el bon ambient com podeu comprovar a la fotografia.
4 comentaris:
Sa veritat és que són records polits... Aquest era un sopar exclusiu per la gent que vivia per aquells voltants, amb un convidat mercadalenc, of course!!
T´ho vas pasar be a Migjorn, eh?!!!
No es vera?
Salutacions.
Va ser uns anys molts bons ...
cony,que si so va passar be, toca la guiterra, sense tenir ni puta idea de tocarl.la, je je je...
Publica un comentari a l'entrada