
Tenir sa casa neta, emblancada, taula posada pels convidats que venguin a saludar-mos. Açò són ses festes, ses nostres festes, que ho és polit, però ... tot lo bo s'acaba i fins l'any qui ve.
Enguany una cosa m'ha emocionat, un caixer que dissabte davant "Gelat-Gelat" va caure, amb una patida del cavall fent un bot i es caixer, en Bià "muret", per lo que podia ser no es va fer res, té mal a s'esquena i dur un collerí. Però lo que m'ha emocionat es veure'l damunt es cavall per anar a agafar sa canya verde, els caixers duen sa festa dins ses venes.
I per cert, sa caixera batlessa, per lo que es veu a la fotografia de s'Ultima Hora, va xalar com ningú, enhorabona Clàudia.

I per cert, sa caixera batlessa, per lo que es veu a la fotografia de s'Ultima Hora, va xalar com ningú, enhorabona Clàudia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada