Homenatge a sa Traginada

Gràcies a ses noves tecnologies i en Tony Moll - que no sé qui és - però vagi des d'aquí el meu sincer agraiment, per haver penjat aquest reportatge de la RTVE que d'havia ser gravat als primers anys 80.
Fa un homenatge al grup de la "Traginada", fundat l'any 1976, que gràcies a ells després de quasi quaranta anys d'haver-se fundat aquest grup encara cantam cançons que si no vessi estat per ells, tal vegada no les hauríem sentit mai.
En els videos surten els fundadors del grup, Catalina Garriga, Lluís Reynet, Joan Saura, Josep Mercadal, Ramón Saura, Francesc Bagur, Artur Bagur, Magdalena Pérez i Elena Comeche.
L'any 1980 va desapareixa deixant tres LPs, que l'any 2000, va reeditar en format CD.

Un anunci, dues vides, un sentiment; ser feliç

"No te entretengas en tonterias, que las hay, vete a buscar lo que te hace feliz; al final, de lo único que te vas a acordar es de las cosas buenas!"

"Lo único que no te va a gustar de la vida, es que te va aparecer demasiado corta."

Pens diferent, perquè un dia vas existir

Steve Jobs: "Permaneced hambrientos, permaneced alocados." Descansi en pau.

Per què complicar-se?

Lo que di l'etiqueta és molt clar, les icones són per tots reconegudes, però la legenda de baix ho deixa ben aclarit "O ho dones a la teva mare, ella sabrà lo que ha de fer."

Adéu a l'estiu ...

Interessant reportatge de cultura de les Balears

Minut 33 cançons d'Artà, no ho podeu perdre.

I al·lota jo no et conec,
Domine!
ni t'havia vist mai,
Domine!
Però sé que tens un tall,
Domine!
Que no és fet de ginivet.
Domine, domine!

Marit no estigueu gelòs,
Domine!
d'una fruita que no es gasta
Domine!
no fa res si un altre el tasta,
Domine!
mentre n'hi hagi per vos.
Domine, domine!

I un home quan era jove,
Domine!
a un altre li demanà,
Domine!
m'has de dir com se barrina,
Domine!
jo només sé remanar.
Domine, domine!

Estimat meu dues eines,
Domine!
són males de manetjar,
Domine!
tu dues en vols boixar,
Domine!
i amb una te veus amb feines.
Domine, domine!

Creatividad publicitaria

El catalan y su hijo (chiste)

Este verano en la Costa Brava...

Una gran ola cubre parte de la playa y se lleva a un niño que estaba jugando en la orilla con su palita...

Su padre Josep, corre desesperado, mira al cielo y se dirige directamente a Dios:

"Dios mío...soy yo, el Josep, no pots hacerme esto a mí... no pots llevarte al nen... yo siempre he sido un buen catalán, buen cristiano, cumplo lo que dice la religión al pie de la letra, no pots hacerme ésto a mi... voy a misa, a Montserrat, colaboro con la comunitat.... por favor... devuélveme a mi hijo... tráelo de nuevo junto a mi..."

En ese momento, un rayo rompe el cielo , un estruendo silencia a los veraneantes... sin duda es la señal de Dios para Josep... una nueva ola llega desde el mar... y devuelve al niño a la orilla...

Josep es testigo del milagro, su amado hijo ha vuelto...

Entonces, con lágrimas en los ojos, vuelve a mirar al cielo, respira profundamente y le dice al Supremo:

"Señor.... ¿....y la palita...?.....