divendres, 20 de novembre del 2009

L'arbre dels amics

Hi ha persones en les nostres vides que ens fan feliços per la simple casualitat d'haver-se creuat al nostre camí. Algunes recorren el camí del nostre costat, veient moltes llunes passar, mes d'altres amb prou feines veiem entre un pas i un altre. Totes les anomenem amigues i hi ha moltes classes d'ells.

Potser cada full|fulla d'un arbre caracteritza un dels nostres amics. El primer que neix del brot és el nostre amic papà i la nostra amiga mamà, que ens mostra el que és la vida. Després vénen els amics germans, amb qui dividim el nostre espai perquè puguin florir com nosaltres. Passem a conèixer a tota la família de fulls|fulles qui respectem i desitgem el bé.

Mes la destinació ens presenta a altres amics, els quals no sabíem que anirien a creuar-se al nostre camí. A molts d'ells els denominem amics de l'ànima, de cor. Són sincers, són verdaders. Saben quan no estem bé, saben el que ens fa feliç.

I de vegades un d'aquests amics de l'ànima esclata al nostre cor i llavors és anomenat un amic enamorat. Aquest dóna brillantor als nostres ulls, música als nostres llavis, salts als nostres peus.
Mes també hi ha d'aquells amics per un temps, potser unes vacances o uns dies o unes hores. Ells acostumen a col·locar molts somriures al nostre rostre, durant el temps que estem a prop.

Parlant de prop, no podem oblidar amics distants, aquells que són a la punta de les branques i que quan el vent bufa sempre apareixen entre un full i una altra. El temps passa, l'estiu se'n va, la tardor s'aproxima i perdem alguns dels nostres fulls, algunes neixen a un altre estiu i d'altres romanen per moltes estacions. Però el que ens deixa més feliços és que les que van caure continuen a prop, alimentant la nostra arrel amb alegria. Són records de moments meravellosos de quan es van creuar al nostre camí.

Et desitjo, fulla del meu arbre, pau, amor, salut, sort i prosperitat. Simplement perquè cada persona que passa en la nostra vida és única. Sempre deixa una mica de si i s'emporta una mica de nosaltres.

Hi haurà els que es portaran molt, però no hauran dels que no ens deixaran gens. Aquesta és la major responsabilitat de la nostra vida i la prova evident que dues ànimes no es troben per casualitat.

dijous, 12 de novembre del 2009

Ses dites antigues II

S'ofega dins un got d'aigua.
Es darrer tot ho té.
Bon ball tenim.
Tres ball encès.
Es com una taronja sense suc.
És una rebisca.
És com una rascla.
És un capsotu.
És més ase que un banc.
Té es cap per vendre.
Molt de tomatigat per tant poques pilotes.
Molt de barco per tant poc capità.
Huuuummmmmm és com a xua!
Saps que és sèrio ...
Feina feta té bon aire.
Totes ses dixades, són perdudes!
Estic com un re de ple/na.
Fa un sol que fa grinyolar els cans.
Ell pixa colònia per ella.
Que hem de fer? Vendre sa casa i anar a lloguer!
Que hi ha res de nou? Tot és vell i mal de coure!
Carn vella fa bon brou!
Allà a on no n'hi ha que no n'hi cerquin!
És més vell que'l anar a peu.
Mare de Déu de l'empenta!
De Joseps, Joans i ases n'hi per totes ses cases.
Quan Déu vol s¡en nivola i plou.
No me'n faig creus!
És com a favet.
Com va? Va tant bé, que ni ha per posar botiga.
Punyetes de camia vea ...
Remistus.
Ets un sac d'ossos.
Aniries a la mar i no trobries aigu!
Hi ha temps per matar un ase a pessics!
Tñe es ulls a n'es cap des dits!
Treuràs brua!
Cadascú a ca seva i Déu per tot.
No mesclis ous amb caragols.
No t'estufis.
És blau és fester!
Ja comença a fer xirimia.
És més vell que Naparret.
Com estàs? Com un ase vestit.
Jo flip pepinus.
Ha arribat a misses dites.
Estic ben entebanada!
Entre poc i massa sa mesura passa!
Hem de fermar s'ase a on l'amo diu.
No possis més llenya a n'es foc.
No faixis filigranes.
Quan no plou, degota!
Lo que no mata, engreixa!
No tens brot de seny!
Sempre plou damunt banyat!
Quan cou cura, quan pica madura.
Tot bo té cluvea.
Tenir un ull a la funerala.
Té una llengua que talla cantons.
Qui és atrevit sa crema es dits.
Mula que estira, mula que enganxen.
Tots es pops van a morir a sa colàrsega.
És més xafarder que un pop.
Tens fred? idò estreny es culet!
Tenc gana! idò, menja un peu i poc a poc arribràs a sa cama.
És un sinquinirvi.
És de ses talladures de Judes.
Està fet amb es motllo de tallar dimonis.
Fer es ulls grossos.
Ho és un coc.
S'anat tot a norris.
Fa un aigua a xamal.
Just es en Tanoca des Migjorn.
Més valdria comprar-li un traje que convidar-lo a dinar.
Eren tres que l'aguantàvem i encara pixava tort.
Com ñes frises més tropises.
Cagun cony sagrat fi d'un cranc pelut.
Sempre vas em faldaret.
Crei-me que hi ha ball amb tu.
Ets l'ostia amb bicicleta.
Estàs fresc!
... i un be negre!
Desgraciat de s'ase que hi ha que empènyer-lo perquè camini.
Cel encotonat, antes de tres dies banyat.
Aquest al·lot és com un llibre obert.
Tens es cul en punta.
Quina hora és? La una i no hem venut cap garnera!
Quina hora és? S'hora de pendre per el qui no a pres!
És més vell que es pasatar!
Això no va ni amb rodes.

divendres, 6 de novembre del 2009

Ses dites antigues

No tenc més remei que copiar les frases i/o dites antigues que hi ha a un grup del Facebook que es diu "Ses frases menorquines de s'àvia" ja que me fa molta gràcia.

Pels qui no lis faci gràcia el tema del Facebook, jo aquí vos pos unes quantes.

- Avui he anat a missa a la "caterdal"
- Si venen nivolats en creu vol dir que plourà
- Escoltem ... (treu ses estissores)
- Sembles de ló (Alaior)
- Posset es "mariol·lo" que fa fred.
- Acabaràs com s'utlara des carreró! (de tant de trescar)
- Ets com Sant Tomàs, que ho ha de veure i tocar amb es nas
- Aquesta/a té es ball de son Victo!
- Bada enfora i cauràs a prop
- No vessis amollat s'ase no vera fuit
- Estàs magre qui puts!
- Antes, antes va dir en Canyot
- Que bades badoc, vols una cadireta per seure dava es foc o un altre per estar més alta!
- Tens sa calor d'en Ramis, que suava es mes de gener.
- Seny! que cervell en venen!
- No és lo mateix estirar, que dir arri!
- Sembles una moixa trevada
- Qui no té fred no té seny
- Es mes lleix que un betu a Déu a les fosques!
- Que tresques com es caragols? (Quan plou i ets per es carrer)
- Qui sopar de vi, berena d'aigu
- No és lo mateix pigar que rebre
- Se t'ha aferrat s'arròs
- Li va agafar un sacardiu ...
- Ah! jo soc music ...
- Açò són figues d'un altre paner!
- Ses peuades de l'amo no fan mal a n'es sembrat
- Quatre jans i un boi
- Ara és hora Pere meu! / Ara és hora qui es pet es fora!
- Es fa es so i balla.
- Qui tot sol s'ho fa, tot sol s'ho menja.
- Tres ball encès
- Es qui té sa coa de palla se l'encén.
- Bestiar jove té juguera.
- Fa s'alçada d'un ca assegut.
- Anar de ca'n Bel·lo a ca'n Catel·lo
- T'ofegues dins un got d'aigu
- Li posaré ses peres a quatre
- Ara plou per sa Torre Vella (quan qualcú és es darrer que s'entem d'una cosa)
- Tenir tornai
- Qui tot sol s'ho menja, tot sol s'ofega
- Demà ni haurà més di Déu vol
- S'avarícia romp es sac
- Primer agafen a un mentider que a un coix
- Qui te un bon peu, te un bon meu
- Qui no té bon cap té bones cames!
- Qui no te bon.
- Ets un deixa-m'el-encendre.
- Fum de formetjada.
- Li falta sa ruixada des mes d'abril.
- Plou poc però plou prou.
- Pasturar sa darrera tanca.
- Aquest any ses coses velles no duren.
- Se més cuentista que en Teleca.
. Es més llarg que un dia sense pa.
- Agafar es tapinets i ses eines.
- si madona tinguès cullons, seria l'amo.

Quin temps aquells ...