dimarts, 26 d’octubre del 2010

Acaba de morir el Pop Paul


El pop Paul, que va saltar a la fama durant el Mundial de Futbol de Sud-àfrica per les seves encertades prediccions dels guanyadors de les trobades, ha mort aquesta nit a la seva peixera de l'aquari de Oberhausen, van anunciar avui els seus cuidadors.

El famós cefalòpode va encertar al llarg del torneig no només el desenllaç de les trobades que va disputar la selecció alemanya de futbol, sinó també la final entre Espanya i Holanda que va guanyar el conjunt espanyol.

Conegut com el "oracle animal", Paul era temptat amb sengles esquers de carn de musclo col locats en dos recipients iguals de plexiglàs i adornats amb les banderes dels països que s'enfrontaven i entre els que elegia al que considerava que guanyaria l'enfrontament.

Muere le pulpo Paul

"Portem regals"

Ara per ara, Apple sembla una empresa indestructible. S'ha convertit en una de les més potents en el panorama internacional i la seva expansió i diversificació de negocis està imparable, per lament dels seus competidors. Per això Bill Gates, de Microsoft, intenta regalar un Cavall de Troia a Apple:


dilluns, 11 d’octubre del 2010

Cançonetes menorquines

Aquestes cançonetes són de n'Andreu Ferrer i Ginard (1887-1975), mallorquí i que va mestre d'escola as Migjorn Gran a on va coincidir amb Francesc Camps i Mercadal (1852-1929). Va crear l revista Llum Nova quan era as Migjorn.

"Sa vostra filla no em vol,
i jo no la vull a ella;
qui té es mànec de sa paella
fa anar s'oli allà on vol."

"Es brins es tornen espigues,
ses espigues donen gra,
es gra es torna farina
i sa farina bon pa."

"Es batle d'es carrer Fred
mai diu ver quan diu mentida;
bevem mentres tinguem vida
que en ser morts no tindrem set."

"L'amor de la joveneta
la compar a un meló;
defora, sa cara alegre
i dedins sa traïció."

diumenge, 10 d’octubre del 2010

Aquests també tenen "Estrella"

Curiositats



El 07/07/77 era el dia de sant Fermí i no tenia escola, el 08/08/88 feia la mili as Mercadal i tenia guàrdia, el 09/09/99 feia feina as Migjorn i tenia guàrdia, avui 10/10/10 tenc lliure, esper no tornar a començar la roda!

L'any qui ve 11/11/11 serà Sant Martí ... d'hivern és clar!

Curiositats

El 07/07/77 era el dia de sant Fermí i no tenia escola, el 08/08/88 feia la mili as Mercadal i tenia guàrdia, el 09/09/99 feia feina as Migjorn i tenia guàrdia, avui 10/10/10 tenc lliure, esper no tornar a començar la roda!

L'any qui ve 11/11/11 serà Sant Martí ... d'hivern és clar!

divendres, 1 d’octubre del 2010

Traginada

Fotografia: Veles i vents

El desaparegut grup Traginada, banda menorquina formada l'any 1976 i que durant uns anys van representar la música popular de l'illa en concerts en directe i l'edició de tres discs, es va dissoldre l'any 1980.

L'any 2004 es van tornar reunir el components d'aquest grup per commemora els 25 anys de la publicació de l'"Enciclopèdia de Menorca" al Teatre Principal de Maó.

Qui no s'en recorda de cançons com Es llagosts de Ciutadella, Sa cançó de sa cuinera, Anem a Xauxa, L'amo de son Carabassa, entre tantes.

Però la que avui vull recordar és una cançó trista, que és diu "Romanç de na Roseta"



Per Cotaina vaig passar:
figueral a cada banda;
hi havia pomes en randa
i vi blanc per refrescar.

De Cotaina vaig partir
amb una fosca resolta;
pes camí me varen dir:
"Bartomeu, na Rosa és morta".

No sé si ho feien a posta,
o per dàrem més tristor ...
Uns me deien que era morta;
altres, que estava millor.

Quan a ca seua vaig anar
demanant na Rosa nostra;
això va ser per resposta:
"Na Roseta morirà".

Mentre pujava s'escala,
la pujava jo tot sol,
ella es tapava la cara
amb sa colga d'es llençol.

"Roseta, vos faig por,
que sa cara vos tapau?"
-"Bartomeu, tu ets un clau
que travessa lo meu cor".

Quan son pare va pujar
amb un plat de figues dolces,
sa mare amb un ventall nou
li espolsava ses mosques.

Sa mare li diu plorant:
-"Roseta, que estàs millor?"
Ella diu: "Mumare, no,
que es meu mal ja va augmentant".

Quan s'havia de morir,
s'enamorat hi era a prop.
Li va regalar un floc,
que just era un serafí.

Quan la duien a enterrar,
quatre joves la portaven;
tots quatre la festejaven.
Era cosa de plorar.

A l'endemà, de matí,
va sortir de casa seua
i només va poder dir:
"Na Roseta ja no és meua".

El abogado catalan

Una institución catalana de caridad, jamás había recibido ni una sola donación por parte de uno de los abogados más ricos de la colectividad catalana de la localidad.
Un día, el director de la institución decidió ir personalmente a hablar con el abogado, acerca de este asunto.
- Pues, verá..., quería hacerle notar, si me lo permite y con todo el respeto que su persona me merece, que, según nuestros datos, nos consta que usted gana más de tres millones de euros al año y nunca nos ha donado nada, ni un solo céntimo, para nuestras obras de caridad.
¿Querría usted, mediante suscripción, contribuir con cierta cantidad a nuestras obras?
El abogado, que había escuchado muy atento, quedó pensativo por unos instantes y luego respondió:
- ¿Consta en sus datos que mi madre está muy enferma y que sus gastos médicos están muy por encima de su pensión anual de jubilación?
- Ah, no, por supuesto que no -murmuró el director.
¿Qué estoy separado y a mi mujer le paso un dineral?
- No.
-¿Y les consta que mi hermano pequeño es ciego y no encuentra trabajo? El director ni abrió la boca.
-¿Dicen algo sus datos -prosiguió el abogado- acerca de que Jordi, el marido de mi hermana, murió hace poco en un terrible accidente y la dejó sin dinero y con cinco hijos pequeños?
- Desde luego que no -respondió humillado el director-. .... Discúlpeme, no tenía ni la menor idea de todo eso ...
- Y en sus registros, ¿figura, por ejemplo, que tengo a mi padre, diabético y enfermo del corazón, en una silla de ruedas desde hace más de diez años?
- Lo siento. No, no sabía nada. Me deja usted perplejo.
- ¿Pero sí supongo que sabrá que dos de mis sobrinos son sordomudos? -volvió a preguntar el abogado.
... Apenas pudo oírse el «no» del director
- Y, por si eso fuera poco -continuó el abogado- ¿saben ustedes que la empresa de mi hermano mayor, el padre de los sordomudos, ha quebrado con la crisis y está prácticamente arruinado?
- Pues no, la verdad -respondió avergonzado el director, por el papelón hecho-. Lo siento de veras; no tenía ni la menor idea de todo lo que usted me ha dicho.
- Entonces -dice el abogado-, dígame:
-¿Por qué cojones tengo que darle dinero a usted, si no se lo doy a ellos?