Porquetjades de sa viuda

Un homo va anar a cercar
perquè li matàs es porc;
i tengué tant mala sort
que amb dolent mestre topà;
sinó que ella s'hi mesclà,
jo no crec que ell l'hagués mort.
Es pobre animal guiscava
ajagut damunt es banc,
sense dar gota de sang,
i ell qui sempre fitorava,
i sa pobra viuda estava
allà amb so ribell davant.
Deixa aquí, jo el mataré,
que t'hi veig embarassat,
perquè veig amb claredat
que ets un dolent carnisser,
ja veig que mai ne surts bé
amb tants de tais que has provat.
Ses espatles li posà
plenes de ganivetades;
estaven tan taiucades,
va dir un que s'hi trobà,
que feren ses sobrassades
sense haver de capolar.
En el temps que el socorrava
també estigué embarassat,
a una banda cremat
i a s'altra que no pelava,
i sa dona s'exclamava;
amb dolent mestre he topat!
Diu: que voleu cap rodó?
Li diuen: no; feis mig cap.
I aquí estigué embarassat
pitjor que amb so matar-lo;
tant li costà taiar-lo
que feu malbé tot es cap.
Quan va haver-lo d'aixapar
aquí va engaltar un poc;
però jo ho repar, i trob
que no ho poria pesar;
un poc més aquí que allà,
tot ha de restar a un lloc.
Com lo va tenir aixapat,
llavor no trobar es budell;
i tothom s'enreia d'ell
com lo veien embarassat;
tot ho enganxa amb un braçat,
i toca dins es garbell.
Com sa freixura taià,
fonc una funció molt lletja;
va dixar el fel en es fetge,
que s'acostuma llevar;
en tantes com ne provà
per tot tingué mala petja.
Els llomillos i els ronyons,
que els deixà per darrer,
per això li trec cançons;
per donar-li instruccions
de quin modo s'ha de fer.
No es podrà queixar de mi;
encara que ho hagi glosat,
hi ha molta gent que ho sap
lo que se va succeir.
I ara ho vui deixar estar així,
per no se massa cansat.

Mestre Josep Vivó, segle XVI