Com que esteim aborrit ...

... i mos fotem davant l'ordinador, uns davant el seu PC, que li ha fet les mil putades o aquells més afortunats que tal vegada l'han canviat per un meravellós Mac i mos miram pàgines d'Internet sense saber que cercam.
Que si es Marca, que si qualque blog d'un amic o inclús, quan es tard i tothom dorm cercam al gugle "tias en pelotas" o "conejos peludos" i mos surten jugadores de futbol amb ses seves pilotes o conills petits i peluts, però no aquells que cercàvem.
Som d'una generació que Internet nos ha trobat a noltrus, no noltrus a ella. Els al·lots d'avui dia, cerquen una ciutadellenca de nom Susana Moll directement, graven videos amb el mòbil per penjar-los al jutub.
Els dius que noltrus teníem un Spectrum amb cinta de casset i se'n en foten, que jugàvem a mèrvils al Terrenu, i te diuen que és açò de mèrvils, i el "Terreno" açò a on és. Per no dir-lis s'Escurpetà, sa Plaçeta, es pati de ses escoles, es parque, sa muntanya des Gurugú, sa mina, jugar a planta, fer carreres de bicicletes per dins es torrent, anar a "robar" ginguls, fer pastallet.
Quantes coses feien quan érem joves i no teníem ni ordinador, ni mòbil, surtiem d'escolta es capvespre anàvem a cercar sa bereneta, un panet de sobrassada amb "nocilla" i ja sàbiem a on trobaries a tothom.
Quants de calçons amb es pegats als genolls, quan era s'època dels mèrvils, "toc estoinch", "stop si fer", "noplis", ses bales, ...
Qui no sap que fer, és un aborrit