divendres, 1 d’octubre del 2010

Traginada

Fotografia: Veles i vents

El desaparegut grup Traginada, banda menorquina formada l'any 1976 i que durant uns anys van representar la música popular de l'illa en concerts en directe i l'edició de tres discs, es va dissoldre l'any 1980.

L'any 2004 es van tornar reunir el components d'aquest grup per commemora els 25 anys de la publicació de l'"Enciclopèdia de Menorca" al Teatre Principal de Maó.

Qui no s'en recorda de cançons com Es llagosts de Ciutadella, Sa cançó de sa cuinera, Anem a Xauxa, L'amo de son Carabassa, entre tantes.

Però la que avui vull recordar és una cançó trista, que és diu "Romanç de na Roseta"



Per Cotaina vaig passar:
figueral a cada banda;
hi havia pomes en randa
i vi blanc per refrescar.

De Cotaina vaig partir
amb una fosca resolta;
pes camí me varen dir:
"Bartomeu, na Rosa és morta".

No sé si ho feien a posta,
o per dàrem més tristor ...
Uns me deien que era morta;
altres, que estava millor.

Quan a ca seua vaig anar
demanant na Rosa nostra;
això va ser per resposta:
"Na Roseta morirà".

Mentre pujava s'escala,
la pujava jo tot sol,
ella es tapava la cara
amb sa colga d'es llençol.

"Roseta, vos faig por,
que sa cara vos tapau?"
-"Bartomeu, tu ets un clau
que travessa lo meu cor".

Quan son pare va pujar
amb un plat de figues dolces,
sa mare amb un ventall nou
li espolsava ses mosques.

Sa mare li diu plorant:
-"Roseta, que estàs millor?"
Ella diu: "Mumare, no,
que es meu mal ja va augmentant".

Quan s'havia de morir,
s'enamorat hi era a prop.
Li va regalar un floc,
que just era un serafí.

Quan la duien a enterrar,
quatre joves la portaven;
tots quatre la festejaven.
Era cosa de plorar.

A l'endemà, de matí,
va sortir de casa seua
i només va poder dir:
"Na Roseta ja no és meua".