dijous, 2 de desembre del 2010

No hem de fer llenya, de l'arbre caigut! Però ...

Era un dilluns, cap a finals del mes de novembre. As Mercadal plovia, cosa que ve ha sent habitual.
Quan era tres quarts de vuit em vaig dirigir cap al bar on volia veure el partit del segle, no era un més, era el Barcelona de Guardiola i Messi contra el Madrid de Mourinho i CR7.
Allà vaig trobar un gran ambient, més gent "culé" que madridistes.
Era un partit amb morbo. Seria una replica del Barça - Inter de Milà de la temporada passada a la Champions League? Semblava que l'entrenador merengue volia demostrat que no.
Res que encara no tenia el tamboret calent i ni la cervesa servida i ja anàvem 1-0. Pinta bé, si, si, pinta bé.
Amb els nervis m'acab la cervesa i pam! un altre gol, 2-0 carai! més nervis.
En fi, que va ser un partidàs, un orgasme futbolístic, un ésser (Barça) i un no ésser (Madrid)

Tot aquest rotllo ve bé dir-ho, perquè els madridistes critiquen que als catalans no els agraden els toros, a que venien els "oles", o de la mà oberta expressant els cinc gols, que va fer Gerard Piqué. Va bé recordar alguna fotografia madridista, per refrescar la memòria?

Salut i força Barça!